Un
bon dia, el nostre metge del poble, el senyor Frank Crusoe, estava
passejant pel bosc, observant el paisatge. De cop, va veure com si
fos l'ombra d'un home. Aquella ombra es movia d'un lloc a l'altre,
era molt inestable. Frank Crusoe s'apropà a l'ombra, el seu cor
bategava a mil per hora. De sobte, quan estava a deu metres , va veure com va caure a terra. Va anar al costat de l'ombra
i va veure que era un home molt pàl·lid, es podia considerar que
estava malalt.
Crusoe
va trucar una ambulància que el va portart a ell i a aquell home
desconegut a l'hospital.
Un
cop allà, va entrar a una sala d'operacions. Crusoe va mirar ben bé a l'home, tot pàl·lid,
per saber el seu estat. Pocs segons després, l'operació
va començar, Crusoe estava donant instruccions als seus ajudants
perquè tot sortís correctament.
Un
cop acabat tot, Crusoe només havia d'esperar a veure si el cor li
bategava.
Els
metges, segurs d'haver fet un bon treball, van obrir els ulls com
dues taronges al veure que el cor d'aquell home no bategava bé. Es
van posar els guants i van intentar que la cosa millorés, però no
els hi va servir de res. Uns instants després, aquell home va
morir...
Crusoe,
decebut, va anunciar la seva retirada de la professió de metge.
Uns
anys més tard, un dels metges de l'hospital va veure a Crusoe en un
carrer, era un rodamón! Tenia una llauna de cervesa a la mà.
Darrere seu, semblava algú increïble, però, es veia l'ombra de
l'home que va morir...
Andi
Pasarica
2n
ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada