Hi havia una vegada una nena que era nova a una escola de Catalunya. Ella era molt tímida i no tenia amics, no era molt social. El primer dia de classe es reien d'ella perquè era més tímida del que es considera "normal". Aquell dia era un dilluns i li tocava educació física: a l’hora de canviar-se de roba la van agafar entre tres nenes i la van tancar a la dutxa tot i engegant-li l’aigua freda. Ella va començar a tremolar i plorar tenia por d'anar a l’escola perquè li farien alguna novatada.
Aquella mateixa tarda, la seva mare la va veure rara, li va preguntar si li passava alguna cosa i ella va dir que no era res, però la mare no se la va creure...
Dimarts, ella es sentia insegura, anava mirant qualsevol cosa per evitar que li fessin mal, fins i tot ella ja venia canviada de roba per fer educació física i evitar així, haver de canviar-se al vestuari amb les seves companyes. Van passar setmanes i fins i tot mesos fins que un dia la mare va veure que va arribar amb una esgarrapada a la cara, llavors es va assabentar del que passava.....La noia continuava callada, mai es queixava de res per por a que li peguessin més o es passessin encara més amb ella. La seva mare estava molt preocupada perquè arribava plorant a casa i molt nerviosa.
Va arribar el dia que mare i filla es van asseure a la saleta de casa i van tenir un diàleg bastant llarg. Finalment li va explicar tot allò que li succeïa amb els seus companys de classe i la mare li va ajudar a solucionar-ho tot. Amb el pas del temps i amb l'ajuda de tots els professors la noia es va anar adaptant perfectament. Per això cal remarcar la importància d'explicar tots els problemes als pares i als professors de l'escola, d'aquesta manera es solen resoldre més aviat!!
Quim Gonzàlez
4t ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada