La Dansa hongaresa número 5 del compositor Johannes Brahms m’ha sorprès positivament, m’ha agradat molt. Em sembla una Dansa impredictible ja que, a moments, em transmet molta alegria i energia perquè té molt ritme i és molt veloç i, en altres moments, va més lenta i més suau i sembla que t’hagis de relaxar, però et sorprèn, una altra vegada, amb la velocitat i el ritme de la música.
Quan l’escolto em fa venir moltes ganes de moure’m. M’imagino que estic en una festa, ballant d’un costat a l’altre. Fins i tot, em fa gràcia quan m’ho imagino perquè no sé ballar gaire bé, i crec, que més que ballar, faria el pallasso.
L’he escoltada de dues maneres diferents, una amb l’orquestra i, l’altra, en la versió de piano a quatre mans. Personalment, m’ha agradat més la versió de piano a quatre mans, com la va compondre Brahms, perquè m’ha semblat molt original i divertida.
Montse Erchini
6è de primària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada